dilluns, 10 de juny de 2013

Qui fa la intermediació laboral al nostre país?

Darrerament es parla molt de la Intermediació Laboral i curiosament  quan menys ofertes de treball hi ha. Pensem que se’n parla massa, però en cap dels articles que hem llegit s’explica que és la intermediació laboral, d’on prové i com es treballen aquestes activitats en les diferents entitats que fa molts anys que se n’ocupen. Ara això sí, constantment ens  confonen al barrejar intermediació laboral, amb els serveis públics d’ocupació, agències privades de col·locació, ETT i ONG. Potser, abans d’opinar cal informar i aclarir alguns conceptes.


Segons el Real Decret  1796/2010 del 30 de desembre, s’entén per agències de col·locació les entitats públiques i privades, amb o sense afany de lucre que, en coordinació i col·laboració amb el servei públic d’ocupació corresponent, realitzin activitats d’intermediació laboral que tingui com a finalitat proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les empreses que contracten les persones treballadores mes apropiades als seus requeriments i necessitats.

Així, un primer aclariment: les agències de col·locació poden ser públiques o privades; això vol dir que els Ajuntaments que tenen Serveis Locals d’Ocupació, que estan fent orientació professional, i tenen borsa de treball, poden ser agència de col·locació. Per tant, deixem de parlar d’Agències Privades de Col·locació com les úniques que poden fer col·laboracions amb el Servei Públic d’Ocupació de cada comunitat autònoma, per que alguns d’aquests serveis fa més de 20 anys que estan desenvolupant aquesta activitat, s’han especialitzat i obtenen resultats.

Un altre aclariment: Les Agències de Col·locació es creen per regular les entitats que fan activitats d’intermediació laboral, entesa en aquest cas, com alguna cosa més que la contractació per a la posada a disposició de les empreses; es a dir, orientació a les persones que no tenen feina, formació i posada en pràctica per a facilitar que la trobin, i orientació a les empreses, sobre tot pimes i micro que són la majoria del nostre teixit empresarial. Per tant, no confonguem Intermediació Laboral  amb contractació o posada a disposició.


Seguim amb els aclariments. Es parla molt de la ineficàcia del Servei Públic d’Ocupació (el SOC a Catalunya) pel que fa a la intermediació laboral. A veure, la IL és quelcom més que una base de dades amb milers de persones inscrites que han passat un qüestionari indicant les seves dades del CV i les seves expectatives laborals i que queden a l’espera que arribi l’oferta que s’ajusti a les seves expectatives. Quan el Servei d’Ocupació de Catalunya vol millorar aquest sistema perquè no obté resultats, comença a oferir un servei més personalitzat i  intenta reproduir algunes de les accions que les entitats públiques i privades, amb i sense afany de lucre, fa molts anys estan desenvolupant. Per tant, per ser especialista en la intermediació laboral, cal alguna cosa més que modificar les funcions dels treballadors i editar noves carteres de serveis. Potser amb menys inversió en el propi Servei i comptant amb les entitats especialitzades de cada territori, haguéssim avançat i  millorat els resultats??
Així, qui fa la Intermediació Laboral al nostre país? Les  entitats que diuen que tenen Borsa de Treball: centres de formació, universitats, col·legis professionals, consultories de Recursos Humans, empreses de recol·locació, serveis locals d’ocupació, associacions de professionals, patronals, sindicats, entitats del tercer sector, ONG, ETT, Portals d’ocupació, ... i segur que ens deixem alguna. Ara bé, tenir borsa de treball no vol dir fer intermediació laboral amb qualitat.
Algunes d’aquestes entitats que han pogut demostrar que compleixen els requisits que ha marcat l’Estat per desenvolupar activitats d’Intermediació Laboral, estan reconegudes i autoritzades per a actuar com Agències de Col·locació, si bé, de moment això només ha suposat obligacions de disposar de personal especialitzat,  espais que compleixin amb la llei d’accessibilitat universal i enviar mensualment indicadors d’activitat i resultats al Servei Públic Estatal. Així ens trobem en un moment on estan convivint les entitats que s’han acreditat i compleixen amb unes obligacions per ser AC; amb les entitats que segueixen fent actuacions d’intermediació laboral i no són Agència de Col·locació i ningú les sanciona, i amb les ETT que han obtingut l’acreditació directament  sense complir amb els requisits que han hagut de fer la resta d’entitats.
I ara, després de 2 anys de complir amb totes les obligacions amb l’esforç inversor que ha suposat ja que no hem obtingut cap tipus d’ingrés i hem complert amb el que se’ns ha demanat, ens arriba que el requisit per a beneficiar-se dels incentius econòmics consistirà en haver col·locat almenys a 5.000 persones durant l’any anterior, això vol dir que, almenys a Catalunya, deixa fora a més del 99.9% de les AC acreditades, o dit d’un altre manera, es carreguen a les 176 Agències de Col·locació per donar negoci,  a 3 com a màxim. Un bon negoci per aquestes tres.
No sabem que passarà a Catalunya, volem confiar que el SOC defensi la xarxa d’entitats, i tornem a repetir, públiques i privades amb i sense afany de lucre, que han demostrat que poden treballar de forma col·laborativa, oferir serveis de qualitat i obtenir resultats.

I un exemple d’aquesta xarxa d’entitats és l’Associació Catalana d’Agències de Col·ocació i Empreses de Recol·locació. La fortalesa d'ACACER respecte d’altres operadors es que és, la suma de diferents agències de col·locació i empreses de recol·locació especialitzades, que permet desenvolupar projectes integrals, amb accions d’orientació, formació, autocupació i intermediació, adaptats a les necessitats del teixit empresarial i de les persones treballadores de cada territori. Entitats coneixedores dels territoris amb projectes de desenvolupament local i territorial i coneixement del seu teixit productiu; entitats especialitzades en la integració laboral de diferents col·lectius que requereixen metodologies especialitzades (joves, aturats de llarga durada, majors 45 anys, persones amb discapacitat, recent titulats universitaris, nouvinguts, directius, professionals d’ofici,...); entitats amb espais i professorat homologat per impartir certificats de professionalitat presencials i on line de les 26 àrees professionals del catàleg; entitats coneixedores dels sectors professionals, les seves tendències de futur, les necessitats formatives i les possibilitats de generació d’ocupació; entitats especialitzades en instaurar polítiques de RSC a les empreses; entitats que coneixen les necessitats i objectius de les empreses i també entitats especialitzades en la posada a disposició i enclavaments laborals.

L’alternativa a treballar només amb 2 o 3 grans empreses de col·locació i deixar fora a totes aquestes entitats, es perdre en coneixement de les persones i les empreses, es perdre en el coneixement del territori, es perdre en especialització, es perdre en qualitat. O potser no, potser el que faran aquestes dos o tres grans empreses de col·locació es comptar amb els treballs que les altres entitats els hi faran i que no cobraran. Explicarem un exemple del que ha passat en una entitat associada d’ACACER. i que moltes entitats es sentiran identificades, per que no es un cas aïllat, sobretot les entitats que treballen amb els col·lectius de més difícil inserció.

“Una gran empresa necessita complir amb la LISMI (per complir necessita contractar a més de 50 persones treballadores amb certificat de discapacitat). Contracta a un Centre Especial de Treball per a fer enclavaments laborals; però com que no te suficients usuaris en la seva borsa de treball, aquest CET sol·licita treballadors a una Fundació d’una gran ETT. Aquesta fa difusió a través de la seva web i les entitats especialitzades que han estat formant a aquestes persones i cercant-los llocs de treball per fer la integració laboral, veuen l’oferta i inscriuen als seus usuaris. En aquest cas, qui cobraria de l’Estat, el CET, la Fundació?, el que està clar es que les entitats que porten anys preparant a aquestes persones no cobrarien res per aquesta intermediació; ah, això sí, rebrien un gran agraïment de l’usuari perquè l’ha ajudat a trobar feina!!”

Al nostre país això no ho volem. Volem treballar la Intermediació Laboral amb qualitat, volem que els creuaments d’oferta i demanda a més dels criteris d’ocupabilitat (els criteris del CV) també es tinguin en compte  els criteris d’idoneïtat i aquests no es detecten amb un simple qüestionari de competències com pretenen alguns; es detecta coneixent bé al candidat, treballant al seu costat per desenvolupar les seves competències transversals, acompanyant-lo en el procés de recerca de feina i fent seguiment inclús desprès de la contractació. Aquesta és la intermediació que sabem fer i  que volem seguir fent. I si l’Estat paga a les Agències de Col·locació per trobar feina als desocupats més desafavorits volem participar d’aquests incentius al mateix nivell que les grans agències de col·locació o les ETT.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada