"Donar peix o ensenyar a pescar"

No pretenc parlar de pesca sinó del sistema de polítiques actives i passives que s’apliquen a Espanya envers la població aturada.

Aquests darrers dies hem vist que l’últim informe de l’OCDE, situa la xifra d’atur a Espanya a finals del 2014 en el 27,8%, és a dir que les previsions que fem internament de poder haver tocat fons, a fora no se les creuen. Aquest mateix organisme qualifica d’alarmant les dades d’atur juvenil que el situa en el 55%. Comparativament en el conjunt de l’euro zona l’atur es situarà en el 12,3%, és a dir 15,5 punts percentuals per sota d’Espanya. Això sí, Grècia aquesta vegada ens superarà ja que estarà en el 28,2 % d’atur. Per més dades aquest mateix informe diu que el promig d’atur en el conjunt de l’OCDE serà del 7,8%, és a dir menys de 3,5 vegades que Espanya.

És evident que contra aquestes dades només hi ha una recepta i aquesta és la d’incentivar l’activitat econòmica que pugui generar llocs de treball, i fins ara les receptes que es venen aplicant no sembla que vagin en aquesta direcció. Però hi ha un altre aspecte que hem de tenir en compte, cal analitzar els perfils professionals dels 27,8% d’aturats/des ja que quan es reactivi l’activitat econòmica, que esperem que sigui aviat i es puguin generar llocs de treball, caldrà veure quins són aquells aturats/des a qui els serà possible integrar-se en el món laboral.

Segons el propi Ministeri de treball en el seu informe sobre l’ocupació juvenil:

 

- Prop d'un 28% dels menors de 24 anys tenen l'ESO o estan per sota d'aquesta, en front del 13,5% dels països de la UE-27.

- Prop d’un 60% dels/les joves de menys de 24 anys estan a l’atur en front del 30,3 de la UE.

- Dels qui tenen formació i un lloc de treball, el 45% estan ocupats en feines per sota de la seva formació, en front el 20% dels països de l’OCDE. Només un 26% tenen Formació Professional en front el 47% de l’àmbit europeu.

- I podríem anar sumant altres consideracions, com el desconeixement d’idiomes, l’alta taxa de temporalitat d’aquests col·lectius, el treball parcial que tenen un 51% dels/les joves ocupats, ...

Amb totes aquestes dades pretenc posar en evidència que calen accions urgents i estructurals en les polítiques actives per lluitar contra l’atur.

Incentivar els contractes de treball és tan sols donar el peix, és fer que aquella empresa que hagi de contractar vegi únicament un estalvi econòmic en el fet d’incorporar un aturat/da en detriment d’un altre. Aquesta conjuntura no eliminarà el problema estructural i previsiblement acabarà generant dues circumstàncies, per una banda si la persona contractada no té un nivell formatiu professional mínim, aviat serà de nou expulsada del món laboral. I en el cas que qui hagi de contractar, agafi un treballador/a amb formació, aniran quedant a l’atur aquells/es amb menor preparació de manera que cada vegada el diferencial serà més important entre ambdós. Però per altra banda fomentarà la contractació de perfils sobre qualificats per posicions poc qualificades, circumstància que portarà a la fuga de talent, ja que aquests treballadors/es acabaran caient en la desmotivació i marxant fora com ja està succeït, a cercar oportunitats de treball que els permetin dedicar-se a allò pel que durant anys s’han format. És important generar talent però també ho és retenir, mantenir i potenciar els ja existents.
 

El propi Banc d’Espanya en el seu informe de finals de maig deia que cal potenciar les polítiques actives ja que hi ha un alt risc d’exclusió, i no només en els joves , sinó que també en els majors de 50 anys (en el primer trimestre del 2013 un 46,7% d’aquest col·lectiu porten més de dos anys en l’atur).

Quina és la situació actual? Doncs que ja en el 2012 i aquest 2013, les polítiques actives han estat reduïdes en més d’un 21% en comparació a l’any 2011. En el seu moment el Govern Central va justificar aquesta reducció en que no li agradava el model fins en aquell moment existent. Doncs bé, està en el seu dret de canviar-lo, però una cosa és fer un canvi de model i una altra és reduir aquestes polítiques.

L’aturat/da necessita sobretot ocupació i a ésser possible, estable i de qualitat. Per això cal dotar-lo d’aquelles eines que l’ajudin a potenciar els punts forts i minvar les mancances o punts febles tot treballant el desenvolupament de les competències clau, transversals i/o tècnic-professionals mitjançant accions formatives, d’orientació professional i personal entre d’altres. En definitiva el que cal és ensenyar-lo a pescar per tal que arribi el dia que pugui aconseguir el peix pels seus propis mitjans. Això sí, a la vegada que se l’ensenya a pescar cal donar-li el peix, no sigui que se’ns mori de gana mentrestant.

Per Àngel Buxó, President de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER).

 

“Dar pescado o enseñar a pescar"

No pretendo hablar de pesca sino del sistema de políticas activas y pasivas que se aplican en España hacia la población parada.

Estos últimos días hemos visto que el último informe de la OCDE, sitúa la cifra de paro en España a finales de 2014 en el 27,8%, es decir que las previsiones que hacemos internamente de poder haber tocado fondo, a fuera no se las creen. Este mismo organismo califica de alarmante los datos de paro juvenil que lo sitúa en el 55%. Comparativamente en el conjunto de la euro zona el paro se situará en el 12,3%, es decir 15,5 puntos porcentuales por debajo de España. Eso sí, Grecia esta vez nos superará ya que estará en el 28,2% de paro. Para más datos este mismo informe dice que el promedio de desempleo en el conjunto de la OCDE será del 7,8%, es decir menos de 3,5 veces que España.

Es evidente que contra estos datos sólo hay una receta y ésta es la de incentivar la actividad económica que pueda generar puestos de trabajo, y hasta ahora las recetas que se vienen aplicando no parece que vayan en esta dirección. Pero hay otro aspecto que debemos tener en cuenta, es necesario analizar los perfiles profesionales de los 27,8% de parados/as ya que cuando se reactive la actividad económica, que esperamos que sea pronto y se puedan generar puestos de trabajo, habrá que ver cuáles son aquellos parados/as a quienes les será posible integrarse en el mundo laboral.
Según el propio Ministerio de trabajo en su informe sobre el empleo juvenil:

- Cerca de un 28% de los menores de 24 años tienen la ESO o están por debajo de esta, frente al 13,5% de los países de la UE-27.

- Cerca de un 60% de los/las jóvenes de menos de 24 años están en el paro frente al 30,3 de la UE.

- De los que tienen formación y un puesto de trabajo, el 45% están ocupados en trabajos por debajo de su formación, frente al 20% de los países de la OCDE. Sólo un 26% tienen Formación Profesional en frente el 47% del ámbito europeo.

- Y podríamos ir sumando otras consideraciones, como el desconocimiento de idiomas, la alta tasa de temporalidad de estos colectivos, el trabajo parcial que tienen un 51% de los / las jóvenes ocupados, ...

Con todos estos datos pretendo poner en evidencia que son necesarias acciones urgentes y estructurales en las políticas activas para luchar contra el paro.

Incentivar los contratos de trabajo es tan sólo dar el pescado, es hacer que aquella empresa que tenga que contratar vea únicamente un ahorro económico en el hecho de incorporar un parado/a en detrimento de otro. Esta coyuntura no eliminará el problema estructural y previsiblemente acabará generando dos circunstancias, por un lado si la persona contratada no tiene un nivel formativo profesional mínimo, pronto será de nuevo expulsada del mundo laboral. Y en el caso de que quien deba contratar, lo hará con  un trabajador/a con formación, con lo que irán quedando en paro aquellos/as con menor preparación de manera que cada vez el diferencial será más importante entre ambos. Pero por otro lado fomentará la contratación de perfiles sobre calificados para posiciones poco cualificadas, lo que llevará a la fuga de talento, ya que estos trabajadores/as acabarán cayendo en la desmotivación y marchando fuera como ya está sucedido, a buscar oportunidades de trabajo que les permitan dedicarse a aquello por lo que durante años se han formado. Es importante generar talento pero también lo es retener, mantener y potenciar los ya existentes.

El propio Banco de España en su informe de finales de mayo decía que hay que potenciar las políticas activas ya que hay un alto riesgo de exclusión, y no sólo en los jóvenes, sino que también en los mayores de 50 años (en el primer trimestre de 2013 un 46,7% de este colectivo llevan más de dos años en el paro).

¿Cuál es la situación actual? Pues que ya en el 2012 y este 2013, las políticas activas se han reducido en más de un 21% en comparación al año 2011.
En su momento el Gobierno Central justificó esta reducción en que no le gustaba el modelo hasta ese momento existente. Pues bien, está en su derecho de cambiarlo, pero una cosa es hacer un cambio de modelo y otra es reducir estas políticas.

El parado/a necesita sobre todo empleo ya ser posible, estable y de calidad. Por eso es preciso dotarlo de aquellas herramientas que le ayuden a potenciar los puntos fuertes y disminuir las carencias o puntos débiles trabajando el desarrollo de las competencias clave, transversales y/o técnico-profesionales mediante acciones formativas, de orientación profesional y personal, entre otros. En definitiva lo que hace falta es enseñarle a pescar para que llegue el día en que pueda conseguir el pescado por sus propios medios. Eso sí, a la vez que se le enseña a pescar hay que darle el pescado, no sea que se nos muera de hambre mientras tanto.

Por Àngel Buxó, Presidente de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER).

Qui fa la intermediació laboral al nostre país?

Darrerament es parla molt de la Intermediació Laboral i curiosament  quan menys ofertes de treball hi ha. Pensem que se’n parla massa, però en cap dels articles que hem llegit s’explica que és la intermediació laboral, d’on prové i com es treballen aquestes activitats en les diferents entitats que fa molts anys que se n’ocupen. Ara això sí, constantment ens  confonen al barrejar intermediació laboral, amb els serveis públics d’ocupació, agències privades de col·locació, ETT i ONG. Potser, abans d’opinar cal informar i aclarir alguns conceptes.

Segons el Real Decret  1796/2010 del 30 de desembre, s’entén per agències de col·locació les entitats públiques i privades, amb o sense afany de lucre que, en coordinació i col·laboració amb el servei públic d’ocupació corresponent, realitzin activitats d’intermediació laboral que tingui com a finalitat proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les empreses que contracten les persones treballadores mes apropiades als seus requeriments i necessitats.

Així, un primer aclariment: les agències de col·locació poden ser públiques o privades; això vol dir que els Ajuntaments que tenen Serveis Locals d’Ocupació, que estan fent orientació professional, i tenen borsa de treball, poden ser agència de col·locació. Per tant, deixem de parlar d’Agències Privades de Col·locació com les úniques que poden fer col·laboracions amb el Servei Públic d’Ocupació de cada comunitat autònoma, per que alguns d’aquests serveis fa més de 20 anys que estan desenvolupant aquesta activitat, s’han especialitzat i obtenen resultats.

Un altre aclariment: Les Agències de Col·locació es creen per regular les entitats que fan activitats d’intermediació laboral, entesa en aquest cas, com alguna cosa més que la contractació per a la posada a disposició de les empreses; es a dir, orientació a les persones que no tenen feina, formació i posada en pràctica per a facilitar que la trobin, i orientació a les empreses, sobre tot pimes i micro que són la majoria del nostre teixit empresarial. Per tant, no confonguem Intermediació Laboral  amb contractació o posada a disposició.

Seguim amb els aclariments. Es parla molt de la ineficàcia del Servei Públic d’Ocupació (el SOC a Catalunya) pel que fa a la intermediació laboral. A veure, la IL és quelcom més que una base de dades amb milers de persones inscrites que han passat un qüestionari indicant les seves dades del CV i les seves expectatives laborals i que queden a l’espera que arribi l’oferta que s’ajusti a les seves expectatives. Quan el Servei d’Ocupació de Catalunya vol millorar aquest sistema perquè no obté resultats, comença a oferir un servei més personalitzat i  intenta reproduir algunes de les accions que les entitats públiques i privades, amb i sense afany de lucre, fa molts anys estan desenvolupant. Per tant, per ser especialista en la intermediació laboral, cal alguna cosa més que modificar les funcions dels treballadors i editar noves carteres de serveis. Potser amb menys inversió en el propi Servei i comptant amb les entitats especialitzades de cada territori, haguéssim avançat i  millorat els resultats??

Així, qui fa la Intermediació Laboral al nostre país? Les  entitats que diuen que tenen Borsa de Treball: centres de formació, universitats, col·legis professionals, consultories de Recursos Humans, empreses de recol·locació, serveis locals d’ocupació, associacions de professionals, patronals, sindicats, entitats del tercer sector, ONG, ETT, Portals d’ocupació, ... i segur que ens deixem alguna. Ara bé, tenir borsa de treball no vol dir fer intermediació laboral amb qualitat.

Algunes d’aquestes entitats que han pogut demostrar que compleixen els requisits que ha marcat l’Estat per desenvolupar activitats d’Intermediació Laboral, estan reconegudes i autoritzades per a actuar com Agències de Col·locació, si bé, de moment això només ha suposat obligacions de disposar de personal especialitzat,  espais que compleixin amb la llei d’accessibilitat universal i enviar mensualment indicadors d’activitat i resultats al Servei Públic Estatal. Així ens trobem en un moment on estan convivint les entitats que s’han acreditat i compleixen amb unes obligacions per ser AC; amb les entitats que segueixen fent actuacions d’intermediació laboral i no són Agència de Col·locació i ningú les sanciona, i amb les ETT que han obtingut l’acreditació directament  sense complir amb els requisits que han hagut de fer la resta d’entitats.

I ara, després de 2 anys de complir amb totes les obligacions amb l’esforç inversor que ha suposat ja que no hem obtingut cap tipus d’ingrés i hem complert amb el que se’ns ha demanat, ens arriba que el requisit per a beneficiar-se dels incentius econòmics consistirà en haver col·locat almenys a 5.000 persones durant l’any anterior, això vol dir que, almenys a Catalunya, deixa fora a més del 99.9% de les AC acreditades, o dit d’un altre manera, es carreguen a les 176 Agències de Col·locació per donar negoci,  a 3 com a màxim. Un bon negoci per aquestes tres.

No sabem que passarà a Catalunya, volem confiar que el SOC defensi la xarxa d’entitats, i tornem a repetir, públiques i privades amb i sense afany de lucre, que han demostrat que poden treballar de forma col·laborativa, oferir serveis de qualitat i obtenir resultats.

I un exemple d’aquesta xarxa d’entitats és l’Associació Catalana d’Agències de Col·ocació i Empreses de Recol·locació. La fortalesa d'ACACER respecte d’altres operadors es que és, la suma de diferents agències de col·locació i empreses de recol·locació especialitzades, que permet desenvolupar projectes integrals, amb accions d’orientació, formació, autocupació i intermediació, adaptats a les necessitats del teixit empresarial i de les persones treballadores de cada territori. Entitats coneixedores dels territoris amb projectes de desenvolupament local i territorial i coneixement del seu teixit productiu; entitats especialitzades en la integració laboral de diferents col·lectius que requereixen metodologies especialitzades (joves, aturats de llarga durada, majors 45 anys, persones amb discapacitat, recent titulats universitaris, nouvinguts, directius, professionals d’ofici,...); entitats amb espais i professorat homologat per impartir certificats de professionalitat presencials i on line de les 26 àrees professionals del catàleg; entitats coneixedores dels sectors professionals, les seves tendències de futur, les necessitats formatives i les possibilitats de generació d’ocupació; entitats especialitzades en instaurar polítiques de RSC a les empreses; entitats que coneixen les necessitats i objectius de les empreses i també entitats especialitzades en la posada a disposició i enclavaments laborals.

L’alternativa a treballar només amb 2 o 3 grans empreses de col·locació i deixar fora a totes aquestes entitats, es perdre en coneixement de les persones i les empreses, es perdre en el coneixement del territori, es perdre en especialització, es perdre en qualitat. O potser no, potser el que faran aquestes dos o tres grans empreses de col·locació es comptar amb els treballs que les altres entitats els hi faran i que no cobraran. Explicarem un exemple del que ha passat en una entitat associada d’ACACER. i que moltes entitats es sentiran identificades, per que no es un cas aïllat, sobretot les entitats que treballen amb els col·lectius de més difícil inserció.

“Una gran empresa necessita complir amb la LISMI (per complir necessita contractar a més de 50 persones treballadores amb certificat de discapacitat). Contracta a un Centre Especial de Treball per a fer enclavaments laborals; però com que no te suficients usuaris en la seva borsa de treball, aquest CET sol·licita treballadors a una Fundació d’una gran ETT. Aquesta fa difusió a través de la seva web i les entitats especialitzades que han estat formant a aquestes persones i cercant-los llocs de treball per fer la integració laboral, veuen l’oferta i inscriuen als seus usuaris. En aquest cas, qui cobraria de l’Estat, el CET, la Fundació?, el que està clar es que les entitats que porten anys preparant a aquestes persones no cobrarien res per aquesta intermediació; ah, això sí, rebrien un gran agraïment de l’usuari perquè l’ha ajudat a trobar feina!!”

Al nostre país això no ho volem. Volem treballar la Intermediació Laboral amb qualitat, volem que els creuaments d’oferta i demanda a més dels criteris d’ocupabilitat (els criteris del CV) també es tinguin en compte  els criteris d’idoneïtat i aquests no es detecten amb un simple qüestionari de competències com pretenen alguns; es detecta coneixent bé al candidat, treballant al seu costat per desenvolupar les seves competències transversals, acompanyant-lo en el procés de recerca de feina i fent seguiment inclús desprès de la contractació. Aquesta és la intermediació que sabem fer i  que volem seguir fent. I si l’Estat paga a les Agències de Col·locació per trobar feina als desocupats més desafavorits volem participar d’aquests incentius al mateix nivell que les grans agències de col·locació o les ETT.

¿Quién hace la intermediación laboral en nuestro país?

Últimamente se habla mucho de la Intermediación Laboral y curiosamente cuando menos ofertas de trabajo hay. Pensamos que se habla demasiado, pero en ninguno de los artículos que hemos leído se explica que es la intermediación laboral, de dónde proviene y cómo se trabajan estas actividades en las diferentes entidades que hace muchos años que se dedican a ello. Eso sí, constantemente nos confunden al mezclar intermediación laboral, con los servicios públicos de empleo, agencias privadas de colocación, ETT y ONG. Quizás, antes de opinar hay que informar y aclarar algunos conceptos.

Según el Real Decreto 1796/2010 del 30 de diciembre, se entiende por agencias de colocación las entidades públicas y privadas, con o sin ánimo de lucro que, en coordinación y colaboración con el servicio público de empleo correspondiente, realicen actividades de intermediación laboral que tenga como finalidad proporcionar a las personas trabajadoras un empleo adecuado a sus características y facilitar a las empresas que contratan las personas trabajadoras más apropiadas a sus requerimientos y necesidades.

 

Así, una primera aclaración: las agencias de colocación podrán ser públicas o privadas, es decir, que los Ayuntamientos que tienen Servicios Locales de Empleo, que están haciendo orientación profesional, y tienen bolsa de trabajo, pueden ser agencia de colocación. Por tanto, dejemos de hablar de Agencias Privadas de Colocación como las únicas que pueden hacer colaboraciones con el Servicio Público de Empleo de cada comunidad autónoma, porque algunos de estos servicios hace más de 20 años que están desarrollando esta actividad, se han especializado y obtienen resultados.

Otra aclaración: Las Agencias de Colocación se crean para regular las entidades que realizan actividades de intermediación laboral, entendida en este caso, como algo más que la contratación para la puesta a disposición de las empresas; es decir, orientación a las personas que no tienen trabajo, formación y puesta en práctica para facilitar que la encuentren, y orientación a las empresas, sobre todo pymes y micro que son la mayoría de nuestro tejido empresarial. Por tanto, no confundamos Intermediación Laboral con contratación o puesta a disposición.

Seguimos con las aclaraciones. Se habla mucho de la ineficacia del Servicio Público de Empleo (el SOC en Cataluña) en cuanto a la intermediación laboral. A ver, la IL es algo más que una base de datos con miles de inscritos que han pasado un cuestionario indicando sus datos del CV y ​​sus expectativas laborales y que quedan a la espera de que llegue la oferta que se ajuste a sus expectativas.

Cuando el Servicio de Ocupación de Cataluña quiere mejorar el sistema porque no obtiene resultados, comienza a ofrecer un servicio más personalizado e intenta reproducir algunas de las acciones que las entidades públicas y privadas, con y sin ánimo de lucro, hace muchos años están desarrollando. Por lo tanto, para ser especialista en la intermediación laboral, se necesita algo más que modificar las funciones de los trabajadores y editar nuevas carteras de servicios. Quizás con menos inversión en el propio Servicio y contando con las entidades especializadas de cada territorio, ¿hubiéramos avanzado y mejorado los resultados?

Así, ¿quien hace la Intermediación Laboral en Cataluña? Las entidades que dicen que tienen Bolsa de Trabajo: centros de formación, universidades, colegios profesionales, consultorías de Recursos Humanos, empresas de recolocación, servicios locales de empleo, asociaciones de profesionales, patronales, sindicatos, entidades del tercer sector, ONG, ETT, Portales de empleo,... y seguro que nos dejamos alguna. Ahora bien, tener bolsa de trabajo no significa hacer intermediación laboral con calidad.

 

Algunas de estas entidades que han podido demostrar que cumplen los requisitos que ha marcado el Estado para desarrollar actividades de Intermediación Laboral, están reconocidas y autorizadas para actuar como Agencias de Colocación, si bien, de momento esto sólo ha supuesto obligaciones como disponer de personal especializado, espacios que cumplan con la ley de accesibilidad universal y enviar mensualmente indicadores de actividad y resultados al Servicio Público Estatal. Así, nos encontramos en un momento donde están conviviendo las entidades que se han acreditado y cumplen con unas obligaciones para ser AC, con las entidades que siguen haciendo actuaciones de intermediación laboral y no son Agencia de Colocación y nadie las sanciona, y con las ETT que han obtenido la acreditación directamente sin cumplir con los requisitos que han tenido que hacer el resto de entidades.

Y ahora, después de 2 años de cumplir con todas las obligaciones con el esfuerzo inversor que ha supuesto, ya que no hemos obtenido ningún tipo de ingreso y hemos cumplido con lo que se nos ha pedido, nos llega que el requisito para beneficiarse de los incentivos económicos consistirá en haber colocado al menos a 5.000 personas durante el año anterior, esto quiere decir que, al menos en Cataluña, deja fuera a más del 99.9% de las AC acreditadas, o dicho de otro modo , se cargan a las 176 Agencias de Colocación para dar negocio a 3 como máximo. Un buen negocio para estas tres.

No sabemos qué pasará en Cataluña, queremos confiar en que el SOC defienda la red de entidades, y volvemos a repetir, públicas y privadas con y sin ánimo de lucro, que han demostrado que pueden trabajar de forma colaborativa, ofrecer servicios de calidad y obtener resultados.

Y un ejemplo de esta red de entidades es la Asociación Catalana de Agencias de Colocación y Empresas de Recolocación (ACACER). La fortaleza de ACACER respecto de otros operadores es, que es la suma de diferentes agencias de colocación y empresas de recolocación especializadas, que permite desarrollar proyectos integrales, con acciones de orientación, formación, autoempleo e intermediación, adaptados a las necesidades del tejido empresarial y de las personas trabajadoras de cada territorio. Entidades conocedoras de los territorios con proyectos de desarrollo local y territorial y conocimiento de su tejido productivo; entidades especializadas en la integración laboral de diferentes colectivos que requieren metodologías especializadas (jóvenes, parados de larga duración, mayores 45 años, personas con discapacidad, reciente titulados universitarios, recién llegados, directivos, profesionales de oficio,...); entidades con espacios y profesorado homologado para impartir certificados de profesionalidad presenciales y on line de las 26 áreas profesionales del catálogo; entidades conocedoras de los sectores profesionales, sus tendencias de futuro, las necesidades formativas y las posibilidades de generación de empleo; entidades especializadas en instaurar políticas de RSC en las empresas; entidades que conocen las necesidades y objetivos de las empresas y también entidades especializadas en la puesta a disposición y enclaves laborales.

 

La alternativa a trabajar sólo con 2 o 3 grandes empresas de colocación y dejar fuera a todas estas entidades, es perder en conocimiento de las personas y las empresas, es perder en el conocimiento del territorio, es perder en especialización, es perder en calidad. O tal vez no, tal vez lo que harán estas dos o tres grandes empresas de colocación es contar con los trabajos que las demás entidades les harán y que no cobrarán. Explicaremos un ejemplo de lo que ha ocurrido en una entidad asociada de ACACER. y que muchas entidades se sentirán identificadas, porque no es un caso aislado, sobre todo las entidades que trabajan con los colectivos de más difícil inserción.

"Una gran empresa necesita cumplir con la LISMI (para cumplir necesita contratar a más de 50 personas trabajadoras con certificado de discapacidad). Contrata a un Centro Especial de Trabajo para hacer enclaves laborales; pero como no tiene suficientes usuarios en su bolsa de trabajo, este CET solicita trabajadores a una Fundación de una gran ETT. Esta hace difusión a través de su web y las entidades especializadas que han estado formando a estas personas y buscándolos puestos de trabajo para hacer la integración laboral, ven la oferta e inscriben a sus usuarios. En este caso, ¿quién cobraría del Estado, el CET, la Fundación?, Lo que está claro es que las entidades que llevan años preparando a estas personas no cobrarían nada por esa intermediación; ah, eso sí, ¡recibirían un gran agradecimiento de el usuario porque le ha ayudado a encontrar trabajo!"

En Cataluña esto no lo queremos. Queremos trabajar la Intermediación Laboral con calidad, queremos que los cruces de oferta y demanda además de los criterios de empleabilidad (los criterios del CV) también se tengan en cuenta los criterios de idoneidad y éstos no se detectan con un simple cuestionario de competencias como pretenden algunos, se detecta conociendo bien al candidato, trabajando a su lado para desarrollar sus competencias transversales, acompañándolo en el proceso de búsqueda de trabajo y haciendo seguimiento incluso después de la contratación. Esta es la intermediación que sabemos hacer y que queremos seguir haciendo. Y si el Estado paga a las Agencias de Colocación para encontrar trabajo a los desempleados más desfavorecidos queremos participar de estos incentivos al mismo nivel que las grandes agencias de colocación o las ETT.

Situació actual de la intermediació laboral: Com reduir l'atur

Després que el dijous 25 d'abril l'Institut Nacional d'Estadística donés a conèixer que, per primera vegada en la història, Espanya va superar en el primer trimestre de l'any els 6 milions d'aturats, aconseguint una taxa d'atur del 27,16%, s'esperava que en el Consell de Ministres, s'aprovessin diferents mesures per al suport a les polítiques actives per fomentar l'ocupació, aquestes mesures no s'han especificat per part del Govern, és per això que l'Associació Catalana d'Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (ACACER), creu que l'Administració ha de respondre i començar a concretar la col·laboració amb les entitats privades i públiques que ve anunciant, per poder fer front al problema de l'atur i a la vegada, a la crisi, fomentant l'activitat econòmica.

 

Com sorgeixen les Agències de Col·locació i/o Empreses de Recol·locació...
 

Al desembre de 2010, amb l'anterior Govern, va sortir publicat el primer decret llei en el qual es regulava el marc de les Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació, a causa de la taxa d'atur que existia en aquests moments. Aquest Decret buscava la col·laboració amb les entitats públiques i privades especialitzades en aquesta àrea, per ajudar a disminuir el nombre de persones desocupades. Llavors Espanya comptava amb 4,1 milions de persones desocupades, i gairebé dos anys i mig més tard aquest nombre ha seguit augmentant fins arribar als més de 6 milions de desocupats, dos milions més de persones sense feina, i la col·laboració per ajudar a disminuir aquesta taxa segueix a dia d'avui sense concretar-se.

Tanmateix, l'Administració porta temps suggerint copiar models europeus, com per exemple, el d'Alemanya, per aconseguir resultats eficients, i col·laborar amb entitats que poden ajudar a reduir el nombre de desocupats, com ha passat en altres països.

Les entitats o empreses que durant tota la seva trajectòria professional s'han dedicat a l'assessorament, orientació, formació, intermediació i inserció de persones aturades, es van veure forçades en virtut del Decret del 2010 a acreditar-se com Agències de Col·locació i/o Empreses de Recol·locació per poder seguir fent la feina que havien fet ja durant molts anys. Aquesta acreditació els va suposar a moltes d'elles una gran dificultat per poder prosseguir en el seu treball diari, ja que a més de continuar realitzant la intermediació com fins aleshores, es van veure obligades a complir els requisits exigits per la nova normativa, incrementant al seu torn les tasques administratives, sense cap tipus de finançament per part de l'Administració.

A causa d'això, moltes agències han hagut de tancar, ja que no han pogut assumir tots els requisits exigits per l'Administració, i altres han hagut de fer canvis i reformes estructurals sense cap suport.

Actualment, les entitats que estan acreditades com Agències de Col·locació i/o empreses de Recol·locació, són entitats especialitzades en aquesta àrea. Porten molts anys fent la feina d'intermediació, sense cap ajuda, ni regulació. De la inserció que es realitza al nostre país, un mínim percentatge és imputable a l'Administració, la resta és gràcies a la intermediació d'aquestes entitats.

Per què la col·laboració amb entitats especialitzades en qüestió d'intermediació?

 

- Perquè Espanya compta amb 6.202.700 persones desocupades.

- Perquè la taxa d'atur juvenil és una de les més altes d'Europa, 57,22%, el que ens porta a una imminent fugida de professionals acabats de llicenciar.

- Perquè l'Administració porta anys realitzant la intermediació sense cap resultat favorable.
- Perquè no s'està aprofitant l'entramat d'empreses i/o entitats que estan actualment realitzant tasques d'intermediació, i que porten tota la vida fent aquesta feina, coneixen directament i de forma més propera a les empreses i als demandants d'ocupació.

No podem comparar a Espanya els resultats d'inserció, que es podrien obtenir, amb el treball d’aquestes entitats amb els obtinguts per les administracions, ja que mai s'ha dut a terme. Però, el que sí que podem afirmar és, que l'Administració pública, podent utilitzar a aquestes entitats i/o empreses de col·locació i recol·locació per millorar el marc actual en què ens trobem a dia d'avui, segueix sense utilitzar-les.

Des d'ACACER destaquem que les agències que actualment estan acreditades són les que realment estan treballant dia a dia per disminuir el nombre de persones en atur. Per això, si aquestes entitats tinguessin la col·laboració l'Administració per realitzar-la, podria augmentar notablement el nombre de persones ocupades al nostre país.

ACACER demana al Govern, a dia d'avui, que no esperi més i col·labori amb les Agències que durant aquests anys han estat les que realment han ajudat a les persones a trobar una feina.

ACACER proposa una col·laboració efectiva, tenint en compte...

Que la inserció de les persones desocupades és la fi de tot un procés, que comporta a la vegada assessoria, orientació personal i professional, formació i intermediació, de manera que la col·laboració ha de reflectir tot el procés, no únicament el nombre final d'insercions.

Actualment a Espanya hi ha 775 Agències de Col·locació i/o Empreses de Recol·locació acreditades, de les quals 176 es troben a Catalunya, moltes d'elles són entitats petites però porten molts anys realitzant la intermediació en les seves localitats, i compten amb factors importants que poden assegurar i millorar els processos d'inserció, com l'arrelament al territori, la proximitat i la confiança amb les empreses de la zona, la proximitat amb les persones desocupades del seu territori, el coneixement tant econòmic com social d'on estan ubicades, etc., factors aquests que no tenen altres entitats més grans que es troben presents a tot el territori nacional. És per això que ACACER opina que la col·laboració ha d'estar oberta a totes les entitats acreditades.

S'està parlant de col·laboració només amb entitats amb un gran volum de facturació o presents en tot el territori nacional, però que no tenen aquesta proximitat, i d'un model d'inserció en el que no s'explica l'experiència en orientació o formació. ACACER demana la col·laboració amb totes les entitats que siguin efectives en tot el procés d'inserció, sense tenir en compte la seva grandària o facturació. A més, demana al Govern que deixi la feina de Col·locació i Recol·locació a les Agències, ja que són aquestes les que estan especialitzades en el tema.

Situación actual de la Intermediación laboral: Cómo reducir el paro

Después de que el jueves 25 de abril el Instituto Nacional de Estadística diera a conocer que, por primera vez en la historia, España superó en el primer trimestre del año los 6 millones de parados, alcanzando una tasa de paro del 27,16%, se esperaba que en el Consejo de Ministros se aprobaran diferentes medidas para el apoyo a las políticas activas para fomentar el empleo, y estas medidas no se han especificado por parte del Gobierno, es por ello que la Asociación Catalana de Agencias de Colocación y Empresas de Recolocación (ACACER), cree que la Administración debe responder y empezar a concretar la colaboración con las entidades privadas y públicas que viene anunciando, para poder hacer frente al problema del paro y a la vez, a la crisis, fomentando la actividad económica.

Como surgen las Agencias de Colocación y/o Empresas de Recolocación...

En diciembre de 2010, con el anterior Gobierno, salió publicado el primer decreto ley en el que se regulaba el marco de las Agencias de Colocación y Empresas de Recolocación, debido a la tasa de desempleo que existía en estos momentos. Este Decreto buscaba la colaboración con las entidades públicas y privadas especializadas en esta área, para ayudar a disminuir el número de personas desocupadas. Entonces España contaba con 4,1 millones de personas desocupadas, y casi dos años y medio más tarde este número ha seguido aumentando hasta llegar a los más de 6 millones de parados, dos millones más de personas sin trabajo, y la colaboración para ayudar a disminuir esta tasa sigue a día de hoy sin concretarse.

Sin embargo, la Administración lleva tiempo sugiriendo copiar modelos europeos, como por ejemplo, el de Alemania, para conseguir resultados eficientes, y colaborar con entidades que pueden ayudar a reducir el número de desempleados, como ha ocurrido en otros países.

Las entidades o empresas que durante toda su trayectoria profesional se han dedicado al asesoramiento, orientación, formación, intermediación e inserción de personas desempleadas, se vieron forzadas en virtud del Decreto del 2010 a acreditarse como Agencias de Modelos Colocación y/o Empresas de Recolocación para poder seguir haciendo el trabajo que habían hecho ya durante muchos años. Esta acreditación les supuso a muchas de ellas una gran dificultad para poder proseguir en su trabajo diario, ya que además de continuar realizando la intermediación como hasta entonces, se vieron obligadas a cumplir los requisitos exigidos por la nueva normativa, incrementando a su vez las tareas administrativas, sin ningún tipo de financiación por parte de la Administración.

Debido a esto, muchas agencias han tenido que cerrar, ya que no han podido asumir todos los requisitos exigidos por la Administración, y otros han tenido que hacer cambios y reformas estructurales sin ningún apoyo.

Actualmente, las entidades que están acreditadas como Agencias de Colocación y/o Empresas de Recolocación, son entidades especializadas en esta área. Llevan muchos años haciendo el trabajo de intermediación, sin ninguna ayuda, ni regulación. De la inserción que se realiza en nuestro país, un mínimo porcentaje es imputable a la Administración, el resto es gracias a la intermediación de estas entidades.

¿Por qué la colaboración con entidades especializadas en cuestión de intermediación?

- Porque España cuenta con 6.202.700 personas desocupadas.- Porque que la tasa de paro juvenil es una de las más altas de Europa, 57,22%, lo que nos lleva a una inminente fuga de profesionales recién licenciados.
- Porque la Administración lleva años realizando la intermediación sin ningún resultado favorable.
- Porque no se está aprovechando el entramado de empresas y/o entidades que están actualmente realizando tareas de intermediación, que llevan toda la vida haciendo este trabajo, conocen directamente y de forma más cercana a las empresas y los demandantes de empleo.

No podemos comparar en España los resultados de inserción, que se podrían obtener con el trabajo de estas entidades con los obtenidos por las administraciones, ya que nunca se ha llevado a cabo. Pero, lo que sí podemos afirmar es que la Administración pública, pudiendo utilizar a estas entidades para mejorar el marco actual en el que nos encontramos a día de hoy, sigue sin utilizarlas.

Desde ACACER destacamos que las agencias que actualmente están acreditadas son las que realmente están trabajando día a día para disminuir el número de personas en paro. Por eso, si estas entidades tuvieran la colaboración de la Administración para realizarla, podría aumentar notablemente el número de personas ocupadas en nuestro país.

ACACER pide al Gobierno, a día de hoy, que no espere más y colabore con las Agencias que durante estos años han sido las que realmente han ayudado a las personas a encontrar un trabajo.

ACACER propone una colaboración efectiva, teniendo en cuenta...

Que la inserción de las personas desempleadas es el fin de todo un proceso, que conlleva a su vez asesoría, orientación personal y profesional, formación e intermediación, de manera que la colaboración debe reflejar todo el proceso, no sólo el número final de inserciones.

Actualmente en España hay 775 Agencias de Colocación y/o Empresas de Recolocación acreditadas, de las cuales más de 176 se encuentran en Cataluña, muchas de ellas son entidades pequeñas pero llevan muchos años realizando la intermediación en sus localidades, y cuentan con factores importantes que pueden asegurar y mejorar los procesos de inserción, como el arraigo al territorio, la proximidad y la confianza con las empresas de la zona, la proximidad con las personas desocupadas de su territorio, el conocimiento tanto económico como social de donde están ubicadas, etc., factores éstos que no tienen otras entidades más grandes que se encuentran presentes en todo el territorio nacional. Es por ello que ACACER opina que la colaboración debe estar abierta a todas las entidades acreditadas.

Se está hablando de colaboración sólo con entidades con un gran volumen de facturación o presentes en todo el territorio nacional, pero que no tienen esa proximidad, y tienen un modelo de inserción que no cuenta con la experiencia en orientación o formación. ACACER pide la colaboración con todas las entidades que sean efectivas en todo el proceso de inserción, sin tener en cuenta su tamaño o facturación. Además, pide al Gobierno que deje el trabajo de Colocación y Recolocación a las Agencias, ya que son éstas las que están especializadas en el tema.